La campanya “No és no” és una campanya impulsada pel Casal Popular la Turba en coordinació amb els col·lectius de l’EI, Arran i SEPC de Valls, que s’inicià el passat 25 de novembre, en reivindicació al dia de contra les violències masclistes. La visió que se’ns dóna del 25N és la de lluitar contra la violència extrema, la de la dona que dintre d’una relació pateix agressions físiques de la seva parella i malauradament pot acabar amb mort.

En aquest sentit, donem un pas més enllà en la prevenció i conscienciació de la població, visibilitzant aquelles situacions de violència masclista que es generen en el nostre dia a dia i que, en moltes ocasions, no contemplem com a tal, perquè la nostra societat la tolera  i la normalitza.

Sovint no etiquetem certes accions com a violència fins que no tenim símbols tangibles que ho corroborin. Sembla que si no hi ha una prova evident que ho justifiqui, ni tan sols la víctima de l’agressió tingui el dret de sentir-se maltractada o menyspreada. Però plantegem-nos com s’arriba a situacions tan greus i inacceptables, abans d’arribar aquest punt, hi ha un seguit d’accions tolerades socialment que són viscudes i patides per totes les dones sense discriminació d’edat ni de classe. És violència quan una dona es sent violentada, quan se sent agredida i això pot ser més fàcil del que sembla per als homes.

La violència contra les dones és una problemàtica inherent en la nostra societat que s’adapta a les noves realitats socials, formes de vida i de relació. Parteix d’una concepció culturalment arrelada, el patriarcat, que compren la dona com algú sense subjecte propi a decidir, algú que pot ser posseït per un altre. Una idea que continua visibilitzant-se en canals de televisió, anuncis publicitaris, cançons , missatges de facebook i, malauradament també, en discursos polítics. Les violències masclistes tenen múltiples formes i ens acompanyen sempre: a l’escola, el treball, les relacions familiars, en la parella, la colla d’amics, les xarxes socials… en actes majoritàriament inapreciables per la subtilesa amb la que es donen, o perquè socialment es toleren i no són qüestionats.  Motius pels quals és important conèixer la dimensió social que les engloba i combatre-les des de tots els fronts possibles, els nostres espais de vida quotidiana, el carrer i les institucions.

Concretament, aquesta campanya va dirigida en el context lúdico-festiu i d’oci nocturn, on la festa, l’alcohol i les drogues sembla que ho justifiquin tot. Violència que a vegades no es veu i és difícil de detectar ja que la nostra societat l’ha acabat normalitzant sense condemna. Una mirada, un gest o una paraula… poden esdevenir una agressió si no són consentides per les dues parts.

“No és no”, és una frase simple i directa , una frase tan simple que no hauria ni de ser explicada. En aquest sentit, fem incidència a que això no es suficient. Considerem que el no, a vegades no es pot verbalitzar i això fa que les agressions puguin continuar. L’alcohol i les drogues no justifiquen res. Per això no n’hi ha prou amb un no, cal dir sí, si vols. Un sí, que sigui consentit i que permeti gaudir per les dues parts.

Els objectius d’aquesta campanya són diversos, els quals es poden resumir en: visibilització, conscienciació, prevenció i la co-responsabilitat. Denunciar aquestes situacions públicament i dotar-les de la connotació que els hi correspon. Obrir els ulls a nois i noies perquè no tolerin ni exerceixin cap d’aquests tipus de violència admesos. I tenir clar Per aquest motiu, s’adrecen missatges diferenciats a cada gènere. Deixant clar que la responsabilitat és compartida, que existeix dret el de les dones a rebutjar qualsevol comportament incòmode, sense por, perquè només per aquest fet ja es considera violència. I ells tenen la obligació de respectar-nos i no sobrapassar-se.

I assumir la responsabilitat de denunciar i renunciar qualsevol d’aquestes accions. No poden existir complicitats davant aquestes situacions, és tasca de tots aturar-la. Totes hi tenim molt a fer i molt a dir si volem un canvi real. Ningú queda absolt en qüestió de solidaritat i responsabilitat ahora de plantar cara el masclisme i el patriarcat.

Emmarcades dins la campanya es duran a terme diferents iniciatives: S’ha editat material divers (cartells, postals i adhesius) per tal de fer arribar el missatge “NO és NO” en el màxim d’àmbits possibles. Ja siguin botigues, centres educatius, bars, restaurants, locals d’oci nocturn… Els missatges que volem transmetre van dirigit sobretot per aquests “espais festius”, on sembla que a vegades tot s’hi val i són escenaris d’agressions sexistes de diferent indole i gravetat.

Aquest missatges van dirigits a tota la població, però donant èmfasi al sector més jove. és aquest col·lectiu el que majoritàriament freqüenta aquests espais i, lamentablement viu diàriament aquestes situacions de violència i micromasclismes. Des del missatge de determinades cançons, a l’assetjament públic cap a les dones i els problemes sorgits de la pressió estètica, són exemples d’opressió cap a la llibertat de les dones. Hi sumem també, el control del mòbil i les xarxes socials, la limitació, la gelosia i el xantatge expressions de violència que sovint són acceptades amb normalitat.

Aquest pretén ser una campanya continuada. La intenció és visibilitzar-la en els diferents contextos festius: festes majors i celebracions on pensem que està bé remarcar aquest missatge, com la festa major de Sant Joan, a Valls. Entenem que és un material que ha d’existir per poder llençar el missatge, perdurant perquè no caigui en l’oblit.

D’altra banda, aquesta és la primera campanya d’altres que es faran després per a altres àmbits de la vida com pot ser la feina o la vida quotidiana i que es farà recollint la veu d’elles, que ens indiquin que són les coses que molestes, on existeixen les agressions, de quin tipus i manera

De cara a la propera setmana està previst posar en marxa el primer concurs d’il·lustració que convoca el Casal. Amb el lema “tres voltes rebel” que invita a deixar-se emportar per la inspiració del conegut Poema de Maria Mercè Marçal, i fer una il·lustració que extregui aquest sentiment de ser dona, pertànyer a la classe treballadora i tenir la força per lluitar i canviar aquestes coses d’una societat que no en té res d’igualitària. La persona guanyadora serà recompensat amb un premi de 300 euros i la imatge escollida serà imatge de bosses i samarretes que elaborarà la Turba en motiu del 8 de març. Les bases les podreu trobar penjades a la web del Casal.

Trenquem amb totes les violències per una societat lliure de patriarcat.